és la nova producció de La Llançadora, una creació que explora com el sentiment de pertinença configura la nostra identitat i condiciona la manera com habitem el món. A partir de la dansa d’arrel i del diàleg amb altres llenguatges artístics, l’espectacle investiga què ens fa sentir part d’un col·lectiu i com aquesta necessitat es transmet, es transforma i es disputa al llarg del temps.

​

Amb una mirada profundament intergeneracional,                    emprèn un viatge a les vides dels avis i àvies, a les històries que van marcar la seva existència i que, de manera silenciosa, han modelat la nostra. El projecte posa el focus en la memòria familiar i en els contextos històrics, socials i culturals que van impulsar aquelles generacions a buscar un futur millor, i planteja preguntes sobre com es van integrar, com es van relacionar amb territoris que no els eren propis i com, d’aquestes experiències, hem heretat formes de pertànyer.

​

L’espectacle parteix d’una idea clau: la identitat no és fixa ni única, sinó un entramat de cercles que es superposen, es contradiuen i a vegades entren en conflicte. Les lleialtats múltiples, les etiquetes socials, la pressió per encaixar i la resistència a ser classificats són tensions que travessen tant les generacions passades com les actuals.                   observa aquests límits entre l’individu i el col·lectiu i mostra com les senyes d’identitat –lingüístiques, territorials, culturals o emocionals– poden ser espai de diàleg i de trobada, però també d’exclusió i desigualtat.

​

Amb una llenguatge escènic rigorós i sensible, la peça pregunta què hi ha de comú i de singular en la pertinença, i com els records que no hem viscut, els espais que no hem habitat i les decisions dels nostres avantpassats configuren el nostre present. Tenim més problemes d’identitat i pertinença que la seva generació?               posa el cos al centre per mirar de respondre aquestes preguntes i, sobretot, per reivindicar la memòria com un lloc de futur.